Un cel de plom – Neus Català,
novel·lada per Carme Martí

Una autobiografia excel·lentment novel·lada per la Carme Martí.
Neus Català va néixer el 1915, com la meva àvia (en pau descansi) que també es deia Neus. És una coincidència que potser va fer que finalment comprés aquest llibre. Va ser una bona decissió.
Neus Català és l’última catalana viva que va estar en un camp de concetració nazi. A la seva vida però, també va viure molts altres episodis de molt interés, sempre intensament i sempre compromesa amb uns ideals polítics que va defensar per sobre de tot.
S’ha escrit molt i molt sobre els camps de concentració i les barbaritats de la segona guerra mundial, però cada visió i cada vivència aporten nous matissos i contribueixen a preservar allò que la Neus tant a lluitat per mantenir i que tant s’en parla ultimament : la memòria histórica.
Un llibre commovedor, demolidor i ple de sentiments. Dur, molt dur, duríssim…

Ni: La centenària vida d’una dóna molt singular. No és un llibre més sobre l’holocaust.
Ur: Hi trobo a faltar coses. M’hagués agradat conéixer més a la Neus.